Moratalla

Moratalla

Tipus	municipi d'Espanya
Localització
38° 11′ 11″ N, 1° 53′ 26″ O / 38.186388888889°N,1.8905555555556°O / 38.186388888889; -1.8905555555556
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Regió de Múrcia
Comarca	comarca del Nord-oest
Capital	Moratalla (en)
Població humana
Població	7.588 (2023) (7,95 hab./km²)
Gentilici	Morataller, moratallera
Geografia
Part de	Mancomunitat de Serveis Socials de la Comarca del Noroeste espanyol
Superfície	954,82 km²
Altitud	681 m
Limita amb	Caravaca de la Cruz Socovos Hellín Calasparra Letur Puebla de Don Fadrique Nerpio Cehegín
Organització política
• Alcalde	Antonio García Rodríguez
Identificador descriptiu
Codi postal	30440
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	30028
Lloc web	ayuntamientomoratalla.net

Moratalla és un municipi extens i muntanyós del nord-est de Múrcia, amb 961 km² de superfície i 8.473 habitants el 2005 (uns sis mil d'ells al poble de Moratalla, la resta en nuclis dispersos, el més important dels quals és Benizar). Com els municipis més meridionals de la província d'Albacete, geogràficament pertany a la serra del Segura, no a l'horta ni als terrenys semiàrids del sud de la província. A l'hivern la neu és freqüent a les cotes més altes i a la depressió freda del Campo de San Juan i El Sabinar; i no és inhabitual al poble. El punt més alt és el cim de Revolcadores (2015 m).

Ha estat font d'emigracions entre els anys 1960 i 1985, aproximadament; actualment la població s'ha estabilitzat entorn dels 8.500 habitants. El fort creixement demogràfic de la comarca, la recent construcció de l'autovia Múrcia-Caravaca i l'arribada del turisme residencial britànic (un cop esgotada la costa disponible fins ara) fa preveure un futur increment poblacional.

Els principals motors econòmics de la vila moderna són encara el cultiu de cereals, olives, ametlles i albercocs, la conserva de fruita, i més recentment el tractament de la fusta, el turisme rural i els serveis.

Com a monuments destaquen el castell de Moratalla, les restes del castell àrab de Benizar, les esglésies de l'Assumpció i Sant Francesc, les ermites de La Rogativa i la Casa de Crist i el pont romà d'Hellin. El nucli antic conserva la distribució medieval de carrers estrets, costeruts, tortuosos i pavimentats de llambordins.

Al municipi, de geografia sovint erosionada per l'aigua, sobresurt també la presència de nombroses restes d'art rupestre llevantí.